Hermès Tardor-hivern 2017: La Calidesa I La Comoditat No Són Un Luxe?
Hermès Tardor-hivern 2017: La Calidesa I La Comoditat No Són Un Luxe?

Vídeo: Hermès Tardor-hivern 2017: La Calidesa I La Comoditat No Són Un Luxe?

Vídeo: Hermès Tardor-hivern 2017: La Calidesa I La Comoditat No Són Un Luxe?
Vídeo: Современная классика в дизайне интерьера. Ремонт в новостройке под ключ за 1,5 млн. 2024, Març
Anonim

La col·lecció Hermès, presentada a París la vigília del darrer dia de l’espectacle estacional, s’ha convertit en una d’aquestes rares illes de tranquil·litat que passa dues vegades a tota la marató de moda. Bé, tres vegades. La darrera vegada vam tenir una sensació tan uniforme, mesurada i fins i tot pacífica de la col·lecció Lemaire, i fins i tot anterior, a Milà, del programa Max Mara. Però si en aquest darrer cas, les imatges monocromàtiques fonamentals van funcionar per a l’efecte corresponent, cosa que va permetre prescindir d’accessoris i altres enrenous decoratius, i a l’espectacle Lemaire, que treballa fora del context de tendències i imprescindibles, és bastant difícil explicar l’efecte similar de l’espectacle Hermès. La nova col·lecció no tracta en absolut del minimalisme.

Potser tot el truc és simplement que Nadezh Vane-Sibulski, que va venir aquí de The Row, faci exactament allò que més li agrada i sap més: treballa amb el volum com a part necessària del seu armari quotidià i no com a dispositiu estilístic deliberat. I això és exactament el que s’espera d’ella. Cridar a les seves característiques siluetes volumètriques pel terme oversize és d’alguna manera incòmode. I a la pell, a la seda i al caixmir, són sorprenentment naturals, no vistosos. Una vegada més: el volum aquí és un estat natural, no un repte ni una protesta. No hi ha un estil cridaner, no hi ha coses afirmatives, només una aposta pel luxe i la qualitat respectables de cada dia com a únic reducte possible d’estabilitat i confiança en el futur en aquest món de revolucions momentànies.

Recomanat: